dans le dictionnaire PONS
prō-luō <luere, luī, lūtum> (lavo)
1. Verg.
- proluo
-
3. poet
- proluo
-
| prōluō |
|---|
| prōluis |
| prōluit |
| prōluimus |
| prōluitis |
| prōluunt |
| prōluam |
|---|
| prōluās |
| prōluat |
| prōluāmus |
| prōluātis |
| prōluant |
| prōluebam |
|---|
| prōluebās |
| prōluebat |
| prōluebāmus |
| prōluebātis |
| prōluebant |
| prōluerem |
|---|
| prōluerēs |
| prōlueret |
| prōluerēmus |
| prōluerētis |
| prōluerent |
Aucune phrase d'exemple disponible
Essayez différentes entrées.