dans le dictionnaire PONS
purga [ˈpurɣa] SUBST f
3. purga (purgante) t. MÉD:
- purga
- Abführmittel nt
4. purga (depuración):
5. purga RÉLIG (penitencia):
- purga
- Buße f
I. purgar <g → gu> [purˈɣar] VERBE trans
| yo | purgo | |
|---|---|---|
| tú | purgas | |
| él/ella/usted | purga | |
| nosotros/nosotras | purgamos | |
| vosotros/vosotras | purgáis | |
| ellos/ellas/ustedes | purgan |
| yo | purgaba | |
|---|---|---|
| tú | purgabas | |
| él/ella/usted | purgaba | |
| nosotros/nosotras | purgábamos | |
| vosotros/vosotras | purgabais | |
| ellos/ellas/ustedes | purgaban |
| yo | purgué | |
|---|---|---|
| tú | purgaste | |
| él/ella/usted | purgó | |
| nosotros/nosotras | purgamos | |
| vosotros/vosotras | purgasteis | |
| ellos/ellas/ustedes | purgaron |
| yo | purgaré | |
|---|---|---|
| tú | purgarás | |
| él/ella/usted | purgará | |
| nosotros/nosotras | purgaremos | |
| vosotros/vosotras | purgaréis | |
| ellos/ellas/ustedes | purgarán |